La trilogia “Pusher” (1996-2004-2005)

Nicolas Winding Refn (Copenhagen, 1970) és un director que es va fer famós entre la crítica internacional gràcies a la seva trilogia de films “Pusher”, concretament amb el primer. Aquest home va emigrar a New York per estudiar a la American Academy Of Dramatic Arts, però per problemes de caràcter el van fer fora. Va tornar cap a Dinamarca i es va inscriure a l’escola de cinema de Copenhagen, però un mes abans de començar el curs va plegar. Va dirigir un curt, i de seguida li va comprar una cadena local. Amb 24 anys va transformar aquest curt en un llargmetratge: Pusher.

Les tres pel·lícules fan gala d’un realisme brutal, escenes de violència duríssimes i una narrativa sense elipsis. Filmades amb poc mitjans, la imatge té poca qualitat i a vegades és tan fosca que costa distingir les cares. La banda sonora és estrident i molesta, a vegades fora de lloc; però ajuda a crear un ambient més brut i desagradable. Els personatges són molt profunds, tot i que la majoria d’actors són amateurs o eren actors a la televisió local. Cal destacar que en principi, el director no tenia pensat fer una trilogia. Va fer la segona part per salvar la seva productora, Jango Star, de la suspensió de pagaments.

Aquest primer film retrata una setmana de la vida d’en Frank (Kim Bodnia), un pulidor de drogues (pusher), en el context de l’inframón criminal de Copenhagen. La trama es desenvolupa a partir de que, degut a cert problema, en Frank queda endeutat amb en Milo (Zlatko Buric), el narcotraficant serbi que talla el bacallà.

El resultat d’aquesta primera part va ser brillant, tant críticament com comercialment. A Dinamarca va reventar les taquilles i a la resta del món va ser un dels films minoritaris de més èxit. La seva estructura narrativa és similar a la de Goodfellas: el protagonista entra en una espiral creixent de drogues i violència, de la que intenta sortir en un final memorable. Personalment és la que menys m’agrada de les tres.

La segona segueix a en Tonny, company d’en Frank a la primera. En Tonny (Mads Mikkelsen) és un penjat, un criminal de pacotilla que acaba de sortir de la presó i veu com li ha canviat la vida.  S’haurà d’adaptar la nova vida del seu pare, i acceptar les conseqüències de tenir un fill petit amb una prostituta.

Molt més dramatica, barreja entre drama familiar de familia extremadament disfuncional, conte de redenció i heist film. En molts aspectes és completament diferent de la primera; aquesta és lenta i reflexiva, factors que fan que als fans de la primera els hi sembli avorrida i pretenciosa. L’actor Madds Mikkelsen demostra que és un dels grans d’aquesta generació, posteriorment va fer un dels papers de la seva vida a Casino Royale (2006). Narrativament va de menys a més, i té un gran final.

La tercera part ens mostra un dia en la vida d’en Milo, el narcotraficant serbi de la primera. A les dues primeres era respectat i temut, però ara s’ha fet gran i ja no té la dominància que tenia abans envers la nova generació de narcotraficants més joves. Veurem la seva pèrdua d’importància i com s’aferra al precipici. El seguirem durant un dia sencer que se li farà etern.

La joia de la corona, una obra mestra es miri per on es miri. Dels millors films que he vist, dur, colpidor i atrevidíssim. És la millor probablement perquè el protagonista és el més interessant. Tota la pel·lícula és com el tram final de Goodfellas però allargat 1 hora i mitja. Observarem el nerviosisme d’en Milo, a qui se li ajunten tots els problemes en un sol dia i ja no es veu amb forces de sobreposar-s’hi. A més, està intentant deixar les drogues, i òbviament; recau. Em va tenir enganxat de principi a fi, barreja el millor de les dues altres.

En general, crec que la trilogia de “Pusher” és una d’aquelles que la gent que ha vist diu que és espectacular, però l’ha vist poquíssima gent. Una mica és el cas semblant a The Wire, i des d’aquí exigeixo que la gent faci un esforç i intenti veure aquesta trilogia.

Valoració: ****/4

Pol Milian

Anuncios

2 comentarios el “La trilogia “Pusher” (1996-2004-2005)

  1. […] Ja sabeu que sóc molt pesat sempre recomanant la Trilogia de Pusher, que retrata l’inframón criminal de Copenhague, dirigida per Nicolas Winding Refn, director que […]

  2. […] temps, quasi als inicis d’aquest blog, vaig escriure una entrada sobre la trilogia de Pusher, que retratava la part més fosca de Copenhaguen. Són tres pel·lícules no massa conegudes, però […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s