The Pacific (2010)

The Pacific és la nova sèrie bèl·lica que ha desenvolupat la companyia Playtone (Steven Spielberg + Tom Hanks + Gary Goetzman) pel gran canal de sèries HBO. Com el seu nom indica, ens situa a les illes del Mar Pacífic on es va lliurar part important de la Segona Guerra Mundial.

Amb aquesta producció ambdues parts volien replicar l’èxit de Band Of Brothers, considerada per molts com una de les millors sèries de la història. I és que la idea amb la que Spielberg va vendre B.O.B. a la HBO, l’hauriem tirat tots endavant: “És com Saving Private Ryan, però dura 10 hores i té un argument més versemblant.” I és totalment cert. Un grup d’actors memorable, un guió basat en un best-seller escrit per un veterà, i un pressupost de producció immens.

Però The Pacific ha resultat ser ben diferent. El pressupost immens no ha canviat (es parla de 150M de dòl·lars); però la manera d’explicar la història sí. En aquesta producció més recent, no tenim un personatge o grup de personatges fix que anirem seguint capítol a capítol. Cada personatge és tractat de manera totalment individual, amb petits flashbacks que ens expliquen d’on ve i com és la seva família. Alguns personatges coincidiran i faran amistat, però per a o per b es separaran en la majoria dels casos, degut a ferides o a ordres. En teoria és un vehicle per mostrar-nos un gran nombre d’illes i escenaris del pacífic; i no acaba de funcionar.

La constant separació de personatges fa que l’element dramàtic es perdi totalment. En cert moment, ens oblidem dels personatges, de com es diuen i d’on són. El pitjor és quan hem emfatitzat amb un, i al següent capítol es torna a un personatge anterior que no ens interessa tant. És a dir, The Pacific no funciona tant bé emocionalment com B.O.B., perquè a B.O.B. seguíem al mateix grup de persones tots els capítols, i creàvem un vincle emocional fortíssim. Per tant, quan moria algú ens afectava realment, i patíem per la vida dels personatges.

A nivell d’acció, res a dir. Sonarà capitalista, però els diners són importantíssims en una producció bèl·lica com aquesta. Hanks i Spielberg estan acostumats a treballar amb un pressupost ample, i els beneficis es noten per tot arreu: detall de la filmació, realisme dels trets i explosions, efectes especials, vestuari, localitzacions… Un dels aspectes més destacables és el sò. Amb un sistema 5.1 es pot apreciar plenament. The Pacific fa un ús brillant dels altaveus situats darrere el nostre cap, sentirem les bales xiular per tot arreu; i dels LFE (Low Frequency Effects) que fan que el subwoofer treballi a ple rendiment. Cada explosió es nota, per llunyana que sigui. No obstant, la banda sonora és massa típica, té més pinta de refregit que una altra cosa (com tot el que fa Hans Zimmer últimament).

La mà de Spielberg es torna a notar en l’inclusió de veterans al principi i al final de cada capítol, per provocar la llagrimeta fàcil. Maniobra totalment efectista, vista en la majoria dels treballs de l’Spielberg.

En conclusió, The Pacific és un intent d’aprofitar l’èxit de Band Of Brothers però diferenciant-s’hi en certs aspectes que precisament van ser els que van fer que B.O.B. fos tant celebrada. Per tant, The Pacific és un producte que simplement val la pena per les escenes d’acció, res més. Però quines escenes d’acció!

Valoració: ***/4

Pol Milian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s