Woody Allen: Autor?

L’autoría d’un realitzador

En plantejar-nos si cap director de cinema pot ser realment considerat un autor, és inevitable preguntar-nos també quines són les característiques que defineixen aquest concepte (deixant al marge la qüestió de si l’autoria pertany tan sols als directors o si també pertany als guionistes, directors de fotografia i altres ocupacions cinematogràfiques). La Nouvelle Vague definí el cinema d’autor com aquell que no sorgeix de les grans productores amb l’objectiu de recollir diners i ser exhibit a un gran número de sales, sinó aquell realitzat per algú amb una clara identitat i personalitat. L’autor era aquell director que no dirigia per encàrrec i que posava el seu nom per davant del de la productora.

Probablement, a algú que treballi sent fidel als aspectes acabats de comentar se’l catalogarà d’autor, però aquesta definició no és vàlida per a tots els directors que al llarg de la història se’ls ha considerat com a tals. N’és un bon exemple Alfred Hitchcock, subjecte contractat en numeroses ocasions per les grans productores de Hollywood i director de pel·lícules dirigides al públic de masses. Així doncs, què defineix l’autoria d’un director?

L’art de ser un mateix

Hi ha dos trets dignes de ser contemplats en l’obra de Woody Allen (especialment si ens plantegem la seva autoria). El primer és el fet que aquest mai hagi dirigit un projecte no sorgit de les seves pròpies mans. Des del primer fins a l’últim film ha estat escrit  pel mateix director (com a mínim en gran part, com passa en les obres dels seus inicis Coge el dinero y corre, Bananas, Todo lo que usted quiso saber sobre el sexo pero no se atrevía a preguntar etc.). L’altre és la clara similitud que presenta la seva obra amb el cinema europeu, sempre molt més associable a aquest que a l’americà.

Tenim, doncs, un director que escriu i dirigeix els seus films i en resulta un producte molt diferent al que els americans estan acostumats a veure. Es tracta d’algú que ressalta, el responsable de productes poc freqüents o d’alguna manera diferents a la majoria dels que l’envolten. Tanmateix, al llarg de la seva filmografía podem trobar-hi certa diversitat d’estils: des de la comèdia ingènua que tan sols pretén entretenir l’espectador (com és el cas de Misterioso asesinato en Manhatan) fins al drama fatalista que convida a la reflexió fent referència a temes tan trascendentals com és l’existència (penso en títols com Interiores i Otra Mujer). Què és, doncs, el tret que a totes elles les fa especials?

Els últims cinc anys són un bon exemple de la flexibilitat amb que Woody Allen tria els seus projectes. En un període de temps en què no és estrany que un director estreni com a màxim dues pel·lícules, Woody Allen ha dirigit dues comèdies que tan sols funcionen com a passatemps (Scoop i Vicky, Cristina, Barcelona), dos analisis sobre la vida i la mort en format de tragèdia (Match Point i Casandra’s Dream) i una comèdia àcida amb un fons reflexiu sobre l’existència (Wathever Works). Aquests 5 films, tant diferents entre ells, ens poden servir per analitzar les característiques sempre presents en el cinema de Woody Allen.

Les dues cares de Woody Allen:

Aspectes formals

Igual que al llarg de la seva carrera, els cinc últims treballs del director tenen dos aspectes en comú: diàlegs i personatges.

És evident que Woody Allen treballa amb imatges (pensem en la pilota de tenis de Match Point o la imatge símbol del vaixell de Casandra’s Dream), però la seva agilitat i el seu sentit del ritme a l’hora de construir monòlegs, converses o discussions són un tret característic del seu cinema que el fa més agradable de digerir i en facilita la comprensió. Aquest aspecte és present tant en el drama (fantàstica reflexió sobre el pes de la sort en les nostres vides a Match Point o la impressionant escena de Casandra’s Dream en què el tiet dels dos protagonistes els fa l’encàrrec de matar una persona) com en la comèdia (divertits discursos que fa el mag d’Scoop per presentar-se al públic, la curiosa veu en off que narra la història de Vicky, Cristina, Barcelona o el provocador discurs que fa el protagonista de Wathever Works dirigint-se a l’espectador del film).

D’altra banda, Woody Allen sempre mostra més interès en analitzar i aprofundir els personatges presentats que en l’evolució del relat del qual ells formen part. És evident que la història té un pes important, però sempre és aquesta la que ajuda a desenvolupar i caracteritzar les personalitats i no pas els personatges els que ajuden a tirar endavant la història. Woody Allen els posa a prova, exprimeix al màxim el seu caràcter i treu tot el suc que pot a través d’accions i situacions del relat que conta. Altre cop parlem d’un aspecte tant present en el drama (pensem en l’extremista solució per la qual opta Chris Wilton com a conseqüència de trobar-se entre la espasa i la paret, que és matar la seva amant a Match Point, o en totes les conseqüències negatives que té pels dos germans de Casandra’s Dream haver decidit acceptar la feina que els oferia el seu oncle) com en la comèdia (reaccions sorprenents dels personatges com en el cas d’Scoop quan Woody Allen explica que en sentir la seva filla ofegar-se s’ha dirigit a ajudar-la després d’acabar el tallat, o la decisió de Maria Elena de solucionar els seus problemes de parella ajudada per un revólver a Vicky Cristina Barcelona).

Temàtica

Hi ha dos temes propis del cinema de Woody Allen: les relacions de parella i la mort. De la mateixa manera que passa amb els aspectes formals, aquests dos temes es repeteixen tant en les comèdies com en els drames de Woody Allen. Els seus darrers treballs no fan sinó demostrar-ho.

Quan el director d’Annie Hall parla de la mort, analitza la por que aquesta suposa per a les persones i el buit que provoca en les seves vides, en alguns casos buscant el consol a través de l’humor i de gags dotats de certa ingenuïtat (com en el cas d’Scoop i Whatever Works). Però també analitza les conseqüències que pot comportar que aquesta sigui provocada per algú (un assassinat) des de diferents punts de vista, passant tant pel remordiment (com és el cas de Casandra’s Dream) com per la justícia i la immunitat que es pot arribar a tenir gràcies a la manca del sentiment de culpa (com passa en el cas de Match Point).

Pel que fa a les relacions de parella, altre cop aquestes funcionen tant de motor de les seves comèdies (sempre a través d’enrebassats embolics i absurdes discussions) com de sòlida base en les seves reflexions sobre la complexitat de les relacions humanes i la convivència (en el primer cas podríem prendre d’exemple Scoop, on la protagonista de la pel·lícula se’n va al llit amb el pressumpte assassí que pretén desemmascarar, o el triangle amorós de Vicki Christina Barcelona en que acaba intervenin-t’hi un quart personatge, o els divertits diàlegs de Wathever Works durant els quals el protagonista intenta convèncer la seva parella  que ell mai no ha format part de cap equip esportiu; en el segon cas podríem pensar en el dilema que suposa per al protagonista triar entre l’amor o la còmode posició que li ofereix la classe alta a Match Point).

Woody Allen com autor

Així doncs, Woody Allen escriu i dirigeix els seus projectes, presenta aspectes formals que ressalten per la seva origi

nalitat i per diferenciar-se dels que solen sorgir al seu voltant sense renunciar al mateix temps a la diversitat de gèneres i crea una temàtica camaleònica, present en tot el seu cinema i explotat des de diversos punts de vista i endiversos formats (sobretot la comèdia i la tragèdia). Tots aquests aspectes creen

una personalitat i un estil en els seus films, sorgint d’aquí un concepte que engloba tota la seva obra. En trobar-nos, doncs, davant d’aquest concepte, no ens queda més remei que adonar-nos que algú n’ha de ser el seu autor. Aquest algú és Woody Allen.

Dalfast [ Martí Sala Castells ]

Anuncios

Un comentario el “Woody Allen: Autor?

  1. Ginebra dice:

    Molt interessant Martins! A veure quan puc fer un article així sobre les teves obres!

    Salut mestre!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s