The Shield (2002-2008)

The Shield és una sèrie policíaca de 7 temporades que es va emetre al canal FX. Creada per Shawn Ryan al 2002, amb l’ajuda de gent com Scott Brazil, Dean White, Clark Johnson i l’ara famós Kurt Sutter (creador de Sons Of Anarchy). També han dirigit episodis directors de la talla de Frank Darabont i David Mamet.

El planter d’actors principals, majoritàriament desconeguts, està encapçalat per Michael Chiklis, que també exerceix com a productor. The Shield, al igual que The Wire, és una sèrie coral, però centrada en Vic Mackey (Michael Chiklis) i la seva “família”: l’Strike Team, un equip d’assalt anti-bandes i que s’ocupa de les feines més dures.

L’acció passa a Los Angeles, en un barri conflictiu fictici, Farmington, on les tensions racials estan a l’ordre del dia, i hi ha tantes bandes que a cada capítol en surt una de nova. Viurem el dia a dia de la comissaria d’aquest districte. Però no és una comissaria normal: es diu The Barn, i està situada a dins d’una antiga església remodelada per fer de comissaria.

Estil

The Shield està rodada en estil documental, càmera en mà (en apariència). El productor executiu diu en entrevistes que intenta que la càmera sigui com una persona més. Per tant, en els diàlegs no enfoca a algú abans de parlar, sinó que reacciona a la primera paraula que un dels interlocutors pronuncia. Es filma tant a prop dels actors, que més dun cop aquests han rebut cops de les càmeres. Crec que sol ser efectiu, en algun cas mareja una mica i algun càmera molesta una mica amb el seu afany de crear plans trencadors.

Són frequüents els plans llunyans en escenes d’acció: a vista d’ocell, o des d’algun edifici llunyà. Per que us feu una idea, són plans similars als de The Hurt Locker; on es vol donar sensació de que els personatges no estan sols, sinó que realment hi ha més ciutadans que els estan observant, i tots podrien ser una amenaça en cert moment.

La imatge té molt de gra, intencionadament, pero donar un toc de realisme i “brutícia” a la L.A. de Shawn Ryan.

La sèrie fa servir música diegètica en la majoria de casos, però són freqüents els muntatges musicals a principi i final de capítol. El sò i altres aspectes tècnics també estan molt cuidats, estem parlant d’una sèrie amb un cert pressupost, que va ser la punta de llança del canal FX durant 7 anys. No obstant, certs muntatges fan una mica de vergonya aliena, i semblen vídeos promocionals per Michael Chiklis (protagonista i productor).

La base: Argument & Personatges

El primer capítol ja ens ensenya la dinàmica coral de l’argument. D’una banda hi ha la trama de l’Strike Team (Mackey & cia.), que es dedica a resoldre casos relacionats amb bandes criminals, però fent servir els seus mètodes corruptes. D’altra banda, la quota procedimental de la sèrie: les investigacions detectivesques d’en Dutch (Jay Karnes) i la Claudette (CCH Pounder). A cada capítol resoldran (o no) un cas. Això podria semblar típic, però a The Shield té un toc de cruesa i realisme que ho fa interessant. En menor mesura, també seguirem el dia a dia del capità de la comissaria, Aceveda (Benito Martinez), que no es pot veure amb en Mackey. Per últim, els agents Sofer & Lowe, la part més policial de la sèrie: les minúcies, els problemes de la gent de cada dia i les tensions racials. Són agents de carrer, patrullant dia i nit amb el cotxe patrulla responent a trucades domèstiques.

Normalment, en un capítol es desenvolupen les 4 històries per separat. En un de bo, totes les històries es creuen. I en un de molt bo, a més de creuar-se, hi ha una trama general per sobre de totes que amb sort durarà més d’un capítol, la qüota no-procedimental de la sèrie. Per exemple, una investigació de l’equip d’Assumptes Interns a tota la comissaria.

Strike Team

Vic Mackey i l’Strike Team compten amb el gruix de minuts de cada capítol. Realment és d’agraïr, perquè les seves accions solen ser les més interessants. Al tractar-se d’un equip anti-bandes, normalment a les seves escenes hi ha moltíssima acció. Des d’extorsions, pallisses, persecucions en cotxe i a peu, tirotejos… Sense oblidar-nos de les escenes capitals: les entrades a cases. N’hi ha moltíssimes, totes diferents i amb el seu toc. El que les fa grans és com estan rodades: vàries càmeres (aèries, zenitals, des del terra…); muntatge amb moltíssims talls i plans curtíssims. De fet, un dels aspectes destacables de The Shield és l’estil i la fotografia, dels que parlaré més endavant.

Tots els integrants d’aquest equip formen un petit grup molt cohesionat. En un principi està format per Shane (Walton Goggins), Lemansky (Kenny Johnson), Ronnie (David Rees Snell). Els membres aniran variant, cambiant la dinàmica temporada rere temporada.

Aceveda

David Aceveda és el capità de The Barn. És latino, acabat d’arribar a la comissaria per “canviar coses”. Sobretot, per vigilar l’Strike Team. No és cap spoiler dir que el duel entre Aceveda i Mackey serà constant i un dels motors de (almenys) la primera temporada. La química entre Benito Martinez i Michael Chiklis és brutal, i dóna lloc a moments memorables de la sèrie, en què un no sap qui té realment el control de la comissaria.

Dutch & Claudette

Són dos detectius que solen resoldre un cas a cada capítol. Fins aquí res de nou, s’ha vist a centenar de sèries/pel·lícules. Però a The Shield els casos són duríssims i alhora versemblants (que no realistes). Quan millor funcionen aquests personatges és en els interrogatoris, mostrant un mètode depuradíssim de la rutina “poli bo – poli dolent”. És interessant quan una investigació dura 4 o 5 capítols, i s’observen variacions en la manera d’aconseguir pistes; fins i tot recórrent a l’Strike Team, presa de la desesperació d’una investigació aparentment irresoluble.

En Dutch és, crec, un dels millors personatges del món de les sèries. La seva transformació és gairebé de blanc a negre, però passant per tons grisos en gran part del metratge.

Sofer & Lowe

Agents de patrulla, el graó més baix de l’estament policial. Sofer és una dona que fa de tutora d’un jove novell de raça negra: l’agent Lowe. Mirant enrere, sol ser la part més entretinguda i variada de la sèrie, ja que els casos són curts i a més, seguim el procés d’aprenentage d’un agent, fet sempre interessant de veure. Com a punt de partida, Julien Lowe descobrirà que té problemes amb la seva sexualitat, un factor vist mil vegades però que a The Shield cobra una altra dimensió gràcies a l’atmosfera opressiva de la comissaria i els seus integrants.

Conclusió

El millor de The Shield és la gran varietat de personatges i la seva interacció, sobretot de l’Strike Team, que vindrien a ser una família posada en situacions perilloses degut a la seva feina. L’acció també és un dels punts forts: perquè és nombrosa, variada, i extremadament violenta.

Com a aspectes negatius: la part procedimental (Dutch & Claudette) es pot arribar a fer pesada. Els guionistes són una mica tramposos, i les últimes dues temporades en són un clar reflex. Hi ha moments en què no hi ha cap trama argumental, només cas rere cas.

Tot i així, producte recomanable als fans del procedimental, del gènere policíac, i de l’acció desenfrenada. No és una sèrie per pensar ni reflexionar, sinó per deixar-se portar per la velocitat de les trames, dels diàlegs, i de les baralles.

Valoració: ***/4

Pol Milian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s