The West Wing: Primera Temporada

Fa uns dies he acabat la primera temporada de The West Wing, empès per diversos inputs que m’asseguraven que era una des les grans sèries contemporànies, que juga a la lliga de The Wire, The Sopranos i Deadwood.

Qualitat & Durada

Doncs de moment, crec que no. Per començar, és extremadament televisiva. Les altres grans sèries actuals són cinematogràfiques, motiu pels quals molts anti-sèries es van convèncer al veure els primers minuts de The Sopranos, per exemple. El pas de la pura televisió al pseudo-cinema és vital per entendre l’èxit de crítica i el recolzament dels connaisseurs del setè art.

En segon lloc, 22 capítols. Un altre aspecte avui dia antiquadot per a qualsevol sèrie de qualitat. Les sèries actuals solen tenir entre 10 i 13 capítols, per diversos motius: no tant cansat de veure, menys capitols desaprofitats… El més important: més qualitat de guió degut a que els guionistes tenen el doble de temps que en una sèrie de 22 capítols. Aquesta extensió d’hores, a The West Wing, es nota amb dos exemples claríssims.

Primer: capítols-escombraria. In Excelsis Deo, en que un membre de l’staff organitza un funeral per un veterà de guerra que havia acabat sent homeless; Take Out This Sabbath Day, una reflexió extremadament estúpida sobre el Judaisme i el Cristianisme, un dels personatges qüestiona la seva fe jueva, de manera massa infantil i ingènua. N’hi ha algun més, però cal dir que pocs entre els 22 que hi ha. Tot i que estic segur que podria treure perfectament 6 o 7 capítols sense que afectés gaire.

Segon: qualitat de guió. La majoria de capitols són auto-conclusius i amb un alt grau d’independència entre sí. Per tant, un capítol bo o dolent depèn més del tema tractat que d’una trama global de la temporada. Això exigeix guionistes molt actius, ràpids, i segurs del que fan; perquè no hi ha temps de re-escriure guions. Aquesta pressa fa que no s’aprofiti bé la llarga durada de la temporada. Per exemple, amb la introducció de nous personatges. Es podria anar donant temps a cada un al llarg dels capítols, però enlloc d’això, és freqüent que un aparegui al capítol 2 i no torni a sortir fins al 14; pretenent que aquest personatge ha fet les seves coses durant aquest temps i ens n’hauriem d’haver enrecordat. Dos exemples flagrants: la filla d’en Leo, i la nòvia d’en Sam Seaborn.

Americanisme & Realisme

Dir que The West Wing no és americanista, és estar cec. I dic americanisme en el sentit pejoratiu del terme. Patriotisme, xovinisme, mirar-se massa el melic, o com se li vulgui dir. Són freqüents els capítols que acaben amb un gran discurs patriòtic i música sentimentaloide de violins i trompetes sonant de fons. Es tracta al president com el més llest i més bo del món, el que ho pot i ha de resoldre tot. El seu staff, tots de Harvard i amb les notes més altes de la seva promoció, capaços de citar a Yeats o a Keynes segons com es llevin. Algú es creu això? Jo no.

I és que aquesta sèrie no és gens realista. Quan la vaig començar frissava per un retrat de la Casa Blanca realista i fidedigna, o almenys versemblant. Però és tot el contrari. Sí, alguns fets són plausibles; però en conjunt, intenta ser més una espècie d’utopia esquerrana del que hauria pogut ser l’etapa Bush amb un president bo. Perquè a The West Wing, bo= d’esquerres; dolent= de dretes.

Què té de bo? Per què veure-la: ACTORS i DIÀLEGS

Tot i no ser el que buscava, m’agrada bastant. M’encanten els personatges. Estan molt ben definits i cada un mostra un apartat diferent del procés de govern: premsa, congrés, senat, economia…

Un dels més interessants és C.J. Cregg (Allison Janney), la secretària de premsa que dóna les típiques conferències que hem vist a les notícies, amb el fons blau fosc i l’escut de la Casa Blanca. Es demostra que és una feina complicadíssima, s’ha d’estar molt preparat i conèixer en tot moment què es pot dir i què no.

Els actors són cares conegudes de la televisió: John Spencer, Richard Schiff, Allison Janney, Bradley Whitford… Però si n’hi ha algun que destaqui per sobre de la resta, aquest és Martin Sheen, fent de president Jed Bartlet. Controla perfectament el moment: quan intenta fer gràcia, en fa. Quan s’enfada, fa por. I quan es posa serio, tothom s’hi posa.

Deixant de banda el tema actoral, s’ha de veure algun capítol per apreciar la pedra angular de la sèrie: ELS DIÀLEGS. Extremadament ràpids, sorneguers, irònics, divertits… De tota mena. És aquí on radica el talent del creador, Aaron Sorkin. En escriure diàlegs que van a la velocitat de la llum. És igual si un només n’entén la meitat, també degut a que algunes paraules són argot polític que no s’explica mai. Els capítols passen volant, perquè un ha de posar els cinc sentits per intentar captar tots els matisos. Es nota que els escriu gent culta i que sap què es cou en el govern. Molts guionistes de la sèrie eren periodistes de la Casa Blanca o hi estaven vinculats d’alguna manera. Aquest coneixement, combinat amb l’habilitat de Sorkin, ens condueix a intercanvis com aquest:

El suc de la sèrie és aquest: conversacions entre el president i el seu equip, amb el president demostrant que és el millor en la seva feina i la seva cultura infinita.

Evidentment, a llarg termini, la gràcia serà veure com afronta crisis i problemes; i com el seu equip comet unes errades impressionants.

Va guanyar 8 Emmys, jo crec que totalment immerescuts. Ja sabeu que en aquest bloc no ens fiem dels Emmys, ja que The Wire no en té cap. Es pot entendre algun Emmy a West Wing per la novetat de representar les interioritats de la Casa Blanca, però bé…

En conclusió: producte televisiu amb uns grandíssims diàlegs i ritme, però amb un argument regular i descompensat. No la mireu buscant realisme ni imparcialitat.

Valoració: **/4

Pol Milian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s