Top 10 2010 (Martí Sala)

Altre cop, presento el meu respecte cap a totes aquelles pel·lícules que no figurin al TOP-10 d’aquest any malgrat merèixer-ho (un servidor no pot anar al cinema cada dia -malgrat que li agradaria-). Aprofito també per manifestar l’orgull de presentar per primera vegada tres peces que pertanyen al meu camp: dues d’elles per ser documentals i una per ser una producció catalana. Dit això, aquesta és la millor collita del 2010 segons el meu criteri :

10 – “THE COVE” (Louie Psihoyos)

Per un documental més que ben portat malgrat ser poc objectiu. Per la magnífica suma de gèneres (comèdia, acció, drama…) que dóna un resultat tan bo.

9- “PA NEGRE” (Agustí Villaronga)

Per una dura reflexió sobre la pobresa i la crueltat humana. Per una pel·lícula que, malgrat ser lleugerament irregular, brilla per tenir moments apoteòsics.

8- “THE HURT LOCKER” (Kathryn Bigelow)

Per una fantàstica peça bèl·lica que accepta el repte (gairebé impossible) de mantenir-se crítica i objectiva al mateix temps.

7- “SON AND MOON” (Manuel Huerga)

Per una pel·lícula que esdevé hipnotitzadora gràcies al fantàstic dibuix que fa sobre què és viure a l’espai i per la tendresa amb què mostra la distància creixent entre un pare i un fill.

6- “UN PROPHÈTE” (Jacques Audiard)

Per una pel·lícula crua, seriosa i prou valenta com per mostrar la realitat de les presons des d’un punt de vista pessimista i disconforme però gens convencional.

5- “THE ROAD” (John Hillcoat)

Per una magnífica adaptació capaç de dir tantes coses parlant tan poc. Per la tendresa amb què planteja l’amor paternal i per la seva capacitat de mantenir l’interès durant pràcticament dues hores tractant-se d’una pel·lícula trista i pessimista on no hi passa gairebé res.

4- “THE SOCIAL NETWORK” (David Fincher)

Per ser una pel·lícula capaç de crear interès a partir d’un tema aparentment tan poc interessant. Per una peça àgil, entretinguda i terriblement realista.

3- “A SERIOUS MAN” (Coen Bros.)

Per una pel·lícula capaç de reflexionar sobre la societat, les classes i la narrativa cinematogràfica al mateix moment. Per un plantejament filosòfic sense resposta capaç de fer pensar a l’espectador durant dies.

2- “DAS WEISSE BAND” (Michael Haneke)

Per una pel·lícula tranquil·líssima que transmet calma i serenitat com poques altres. Per ser descarnadament crítica amb l’educació i pel brillant retrat de personatges que fa.

1- “TOY STORY 3” (Lee Unkrich)

Per ser una pel·lícula perfecte. Per parlar tant de la infantesa com de l’amistat i la mort. Per ser una brillant peça que agrada a tots els públics. Per haver-me fet riure, passar por i, sobretot, per ser la primera pel·lícula que em fa plorar de veritat. Per ser l’obra mestre de l’any.

Martí Sala

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s