Larry & Louie (2): “Louie”

Continuació de l’article “Larry & Louie”, on parlo de Larry David i Louis C.K., i les seves sèries. Com que la primera part es centrava en Larry David, aquesta va sobre en Louis C.K.

Louis C.K. és un monologuista (stand-up comedian, com els hi diuen allà) reputat, i un dels més famosos dels últims anys. Normalment, quan un monologuista triomfa, s’oblida dels que li han donat fama, el públic que els seguia quan feien monòlegs a bars. Louis C.K., tot i haver assolit un gran èxit televisiu i omplir teatres amb els seus monòlegs, segueix anant als mateixos baretos on anava quan començava. La seva integritat artística és difícilment qüestionable: la televisió i la fama no l’han corromput, no ha oblidat d’on ve i està eternament agraït per ser on és (ho diu a cada entrevista).

L’estil de C.K. es podria qualificar d’àcid-pessimista-sexual. En els seus monòlegs, exposa de manera molt personal el seu punt de vista: el d’un pare de 40 anys divorciat, amb dues filles petites, insegur i preocupat pel món que ens envolta avui dia (que segons ell, ha decaigut enormement).

Louie és el punt culminant de la seva carrera. Televisivament ho havia intentat abans amb Lucky Louie (2006), una sitcom que va fracassar estrepitosament. Ha fet tres pel·lícules, que més que pel·lícules són filmacions de monòlegs d’una hora. La gràcia és que tots són diferents, ja que no recicla mai acudits anteriors.

Aquesta nova sèrie és difícil de qualificar. Ens mostra la seva vida, en forma de capítols més o menys independents l’un de l’altre. És una ficcionalització realista, més que la de Larry David, perquè al transmetre el seu pessimisme i la seva acidesa, hi ha moments dramàtics intensos, a vegades profundament tristos i sincers. Quan un veu la sèrie, sembla que C.K. parli de tu a tu. El seu objectiu no és fer riure, és crear alguna cosa artísticament rellevant i que transmeti. És art televisiu.

El més sorprenent és que ell s’encarrega de quasi tot. Fotografia, escriu, dirigeix, i edita tots els episodis en el seu Macbook Pro de 13 polzades. Això és portar el terme “autor” a un altre nivell. Ho fa amb un pressupost justíssim (sinó, diu que “s’acomodaria”); tot i així, visualment desprèn una qualitat increïble.

L’únic punt en comú entre tots els episodis són els petits fragments de monòlegs que van apareixent, utilitzats per transicionar entre escenes argumentals.

Ara mateix ha acabat la seva segona temporada, que demostra un creixement brutal respecte a la primera, que es preocupava un pèl massa de fer riure.

S’ha de veure amb una ment oberta i entendre al personatge: potser no us farà riure, però segur que us transmetrà alguna cosa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s