Herois i Hereus (2): El Domini dels Herois

(NOTA: Aquesta és la primera part d’un article titulat “Herois i Hereus”, escrit per Martí Sala fa un temps. Hi haurà sis o set parts que s’aniran publicant periòdicament, estigueu atents, val la pena.)

Per posar ordre a l’afer que ens ocupa, apunto l’any 2005 com el moment en què s’inicià la decadència de la figura del Súper Heroi. En aquell moment George Bush havía estat re-elegit, Estats Units retirava alguna de les seves tropes d’Iraq (presents allà per una guerra que encara avui continua), l’esfondrament de les Torres Bessones era un malson del qual el cinema encara no havia gosat parlar (un any després Oliver Stone i Paul Greengrass ho farien per primera vegada) i Sadam Hussein seguia desaparegut. És fàcil establir una relació entre aquest conjunt de fets i el de que aleshores abundessin a les sales de cinema les pel·lícules de súper herois

Val a dir que aquest estil de cinema va tenir el seu naixement aproximadament els anys 70 amb títols com Superman, de Richard Donner, però ara per ara ens centrarem en el bombardeig de pel·lícules del gènere que va esclatar a finals de la dècada dels 90. Però quan parlem del cinema de super-herois, de què parlem exactament? Tots estem d’acord en que títols com Spiderman, X-Men, Hulk, Superman o Catwoman formen part d’aquest estil, però són només aquests, els que entren dins de la categoria?  Per entendre’ns, plantejaré 10 característiques que definiran des d’ara l’estil de pel·lícula que és la pel·lícula de Súper Herois. Parlarem d’aquest tipus de cinema sempre que un film tingui com a mínim 5 de les següents característiques:

1.- Un personatge protagonista que compta amb algun tipus d’habilitat extraordinària que farà servir per a lluitar en contra del mal.

2 .- L’aparició en mig del llarg-metratge d’un enemic que també compta amb alguna habilitat extraordinària que utilitzarà en contra del protagonista.

3 .- El tractament de la societat, la multitud o un conjunt concret de persones com a personatge en sí que en ocasions idolatrarà l’heroi i en d’altres anirà en contra seva.

4 .- L’existència del bé i del mal com a valors universals.

5 .- La presència d’un personatge femení que el protagonista intentarà enamorar i protegir.

6 .- Pel·lícules pertanyents al gènere d’acció o d’aventures.

7 .- Pel·lícules que poc temps després de la seva estrena tindran segones i terceres parts (algunes d’elles decidides abans de l’estrena de la primera).

8 .- Un protagonista amb objectius d’una gran dificultat que l’espectador té la certesa que resoldrà malgrat mantenir l’interès per descobrir com.

9 .- Històries adaptades, no pertanyents al cinema. Normalment procedents del còmic i de vegades de novel·les.

10 .- Els protagonistes de la pel·lícula actuen al costat de la llei o com a mínim al servei d’uns valors compartits per un conjunt extens de personatges.

Passant per alt múltiples pel·lícules que contenen aquestes característiques pertanyents a altres èpoques del cinema (com podrien ser Superman, Indiana Jones o la primera trilogia d’Star Wars), ens situarem a finals de la dècada dels 90 per parlar de dues estrenes que van canviar la direcció del cinema comercial per crear un gènere que s’ha anat repetint i reestrenan des d’aleshores.

L’any 1999, els germans Wachowski estrenaven la primera entrega de la trilogia Matrix. Es tracta de la història d’un jove informàtic que rep una visita que li canviarà la vida per sempre: un grup de persones que viuen en una realitat paral·lela estimularà un poder ocult en la seva persona, poder que més endavant farà servir per lluitar en contra del mal. Al llarg de la pel·lícula, el jove protagonista seduirà a una noia i lluitarà en contra d’un poderós personatge també posseïdor d’unes habilitats extraordinàries. Per fer tot això,  haurà de deixar enrere la societat que coneix.

Aquell mateix any, George Lucas presentava Star Wars: The Phantom Menace, primera entrega de la segona trilogia d’Star Wars. En ella s’hi explica com un jove esclau és recollit per dos servidors de la reina. Aquests tenen la intenció d’ajudar-lo a controlar la gran força que s’amaga dins del seu cos i usar-la en contra dels poders del mal. En les posteriors continuacions, el camí del jove es veurà obstaculitzat per el poder del mal i l’arribada d’una jove i elegant donzella que tractarà de seduir.

Les estrenes de Matrix i Star Wars: The Phantom Menace foren la llavor d’una ona de cinema de super-herois que ompliria la cartellera durant els següents 6 anys. L’any 2000, Brian Singer estrenava X-Men, McG presentava Charlie’s Angels i el 2001 Petter Jackson omplia les sales de cine amb The Lord Of The Rings, al mateix temps que Chris Columbus rebentava taquilles amb Harry Potter, pel·lícules de característiques pràcticament calcades a les mencionades sobre Matrix i The Phantom Menace. Fou l’any següent quan aquest estil de cinema pogué assaborir la característica més rentable del seu gènere: la possibilitat de fer-ne segones i terceres parts. L’any 2002 s’estrenà Star Wars: Attack Of The Clones, The Lord Of The Rings: The Two Towers, Harry Potter and The Chamber Of Secrets, Blade II i, aquesta sí, Spiderman, la primera part de la trilogia.

Les estrenes de pel·lícules del gènere han anat seguint el seu ritme amb títols com Hulk, Daredevil, les segones parts d’X-Men, Charlie’s Angels, la segona i tercera part de Matrix, Catwoman; així com també certes continuacions de sagues obertes temps enrere que s’afegiren al gènere, com passa amb la pel·lícula James Bond: Die Another Day o The Mask Of Zorro (la primera part de la qual, estrenada l’any 1998, es podria dir que ja anticipava d’alguna manera l’esclat cinematogràfic del gènere). Res en el mon del cinema de super-herois havia canviat fins l’arribada de l’any 2005, any en què, com s’ha dit, la figura del Súper Heroi entrà en crisi.

Un comentario el “Herois i Hereus (2): El Domini dels Herois

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s