Blanc & Negre

Amb aquesta entrada inauguro l’apartat de videos. Cada cert temps intentaré publicar algun video-muntatge relacionat amb el món del cinema i la televisió. Normalment intentaré fer-los jo, però si en trobo algun de realment bo també el penjaré.

(Recomano que el veieu a pantalla completa clicant a “vimeo”)

Aquest no és més que un petit muntatge d’algunes pel·lícules que tenen una fotografia en blanc i negre que m’encanta.

El blanc i negre és un format que, evidentment, va perdre peu amb l’arribada del color. No obstant, molts cineastes d’avui dia segueixen apostant per aquest format, ja sigui per estil o pel que suggereix.

8 & 1/2 (Fellini, 1963). Fotografia de Gianni Di Venanzo.

Gianni di Venanzo només va col·laborar dos cops amb Fellini: Otto e MezzoGiuleta degli Spiriti. A la seqüència s’observen plans molt curts i d’altres generals, on podem veure la posada en escena de Fellini. El casting hi ajuda; tots els personatges, per poc que apareguin, tenen un aspecte distintiu, amb vestits molt diferents i cares úniques, difícilment oblidables.

SCHINDLER’S LIST (Spielberg, 1993). Fotografia de Janusz Kaminsky.

Kaminsky és el col·laborador habitual de Spielberg: ha fotografiat totes les seves pel·lícules des de Schindler’s List. No és d’extranyar que Spielberg no se’n volgués separar: fotografiar la història d’Oskar Schindler en blanc i negre va ser una decisió que serà recordada al llarg del temps. Ningú que l’hagi vist la sap concebre en color. A més, és un vehicle per expressar el sentimentalisme de Spielberg, sobretot a través de la nena del vestit vermell.

SIN CITY (Miller & Rodriguez, 2005). Fotografia de Robert Rodriguez.

Aquesta fidel adaptació del magistral còmic de Frank Miller (que també co-dirigeix) no és tècnicament un blanc i negre: fa servir uns colors en el seu màxim punt de desaturació. En  escenes puntuals es destaquen molt el vermell i el groc (that Yellow Bastard!!). El còmic és en b&n, i s’hi juga molt amb les ombres. L’adaptació es situa a mig camí: com a pel·lícula estrenada el 2005 és difícil vendre-la en blanc i negre; així que s’opta per un terme mig, colors extremadament desaturats, o blanc i negre amb tonalitats canviants, que permeten respectar la fotografia del còmic i alhora ser un producte audiovisual modern.

DAS WEISSE BAND (Haneke, 2009). Fotografia de Christian Berger.

Christian Berger proposa una fotografia estàtica, deixant que es moguin els personatges enlloc de la càmera. Normalment amb plans generals, ajudat pels magnífics paisatges d’Alemanya i Àustria. Un dels blancs i negres més elegants i macos que un ha pogut veure.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s