Monòlegs: Morgan Freeman a The Shawshank Redemption

Els que em coneixeu bé sabeu que The Shawshank Redemption està entre les meves pel·lícules preferides. La vaig veure fa molts anys i em va impactar, fins i tot podria dir que en alguns aspectes, em va fer entendre la vida d’una altra manera. És un drama perfectament trenat i tremendament emotiu, el pinacle del gènere de cinema carcel·lari que tantes bones obres ha donat al cinema. De fet, aquesta obra mestra de Frank Darabont fa anys que belluga pels primers llocs del Top 250 de l’Imdb (la web de referència quant a cinema i sèries de televisió), votat pels seus usuaris.

Si no l’heu vist, feu-ho, collons.

Centrant-nos en el video, el monòleg en sí és meravellós; però agafa una altra dimensió quan es veu en context (prefereixo no fer spoilers), ja que és una escena clau de l’argument. Frank Darabont coneix bé Morgan Freeman, i sap que el seu punt fort és la veu: no en và, Freeman és també una de les millors i més prolífiques veus en off de la indústria audiovisual. Per tant, l’escena és senzilla, Freeman respon a la pregunta mentre la càmera se li va acostant lentament, sense expressar-se de manera ostensible. Respon perfectament a l’arc del seu personatge: un home tranquil i honest que ha acceptat la seva culpa; sempre ha seguit les normes i mai ha causat problemes. Aquí, ja en té prou, s’ha cansat de tot; i ho expressa amb una vehemència pròpia d’algú que ha estat molts anys putejat.

Pol Milian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s