Monòlegs: David Strathairn a Good Night, and Good Luck.

La televisió. La caixa tonta, que tantes hores d’entreteniment, esport i púrria ens ha donat. Però també pot (i ha) de servir per transmetre coneixement, provocar reflexió, informar i educar. O almenys, això és el que defensava Edward Murrow, a través del seu programa televisiu. Va ser el periodista que va plantar cara al senador McCarthy.

Perfectament interpretat aquí per David Strathairn, aquell secundari de luxe que segur que tots heu vist en més d’una ocasió (L.A. Confidential, The Sopranos, The Bourne Ultimatum) i que aquí es destapa amb un paper monumental. Recolzat per la direcció de George Clooney (magnífica elecció la de rodar en blanc i negre); però sobretot pel seu guió co-escrit amb Grant Heslov, que recullen el millor de les hores i hores de monòlegs de Murrow.

Aquest és l’speech que tanca la pel·lícula, tot i que tots els moments clau del film són monòlegs de Strathairn adreçant-se a la càmera; i en molts casos, ens mira fixament. Miraré de posar-ne algun altre més endavant.

Ideològicament aquest text segueix vigent avui dia, una part important del discurs és assenyalar i criticar als que són darrere de la televisió, als que decideixen què s’emet i en funció de què es medeix l’èxit del mitjà telelvisiu.

Pol Milian

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s