Oscars 2013

A continuació els exposo el que m’atreveixo a dir sobre els propers Oscars.

Millor pel·lícula: ARGO

Imatge

S’ha de reconèixer que aquest any l’acadèmia ha fet una bona tria. Però en tot cas, hi ha quatre títols que destaquen per sobre de la resta, i tots quatre competeixen en la secció de Millor Pel·lícula: parlo d’AmourLosMiserablesLincolnLa vida de Pi. Aquestes són, des del meu punt de vista, les protagonistes de la gala. Tanmateix, no crec que sigui cap d’elles la que obtingui el guardó per la millor pel·lícula, ja que aquest premi serà reservat per a Argo.

La guanyadora

En la tercera pel·lícula d’en Ben Afflec hi trobem al clàssic personatge pare de família que compensa la seva irresponsabilitat paternal duent a terme un acte heroic (en definitiva, l’heroi americà per excel·lència). Es tracta, a més a més, d’una pel·lícula lleugera i entretinguda en la qual els americans fan una exhibició de poder de les que tant els agrada. En poques paraules, tenim una pel·lícula senzilla i ben feta que sense permetre’ns pensar massa venera les forces americanes i acaba amb un final feliç. No puc imaginar-me una pel·lícula més adequada per guanyar l’estatueta. 

Però encara hi ha quatre títols més que s’apropen considerablement al tipus de cinema que demana el premi a la millor pel·lícula. Aquests són, per ordre de possibilitats, Los MiserablesLincoln, La vida de Pi i La noche más oscura. Fem un breu repàs de totes elles.

La raó principal que ens pot conduir a plantejar-nos les opcions de La noche más oscura és que aquesta és ni més ni menys que la història de la derrota de l’enemic d’Àmèrica per excel·lència: el taliban Bin Laden. A més a més, Kathryn Bigellow desglaça tot el procés de busca i captura del terrorista sense por de despertar polèmica pel què fa als violents mètodes de la CIA, però també sense deixar de lloar la seva feina. El problema està en què la pel·lícula és massa espessa per agradar a les masses i en certs moments inclús pot fer-se avorrida. No crec que l’acadèmia premiï a una pel·lícula rebutjada per un sector important del públic.

Imatge

 

La vida de Pi és una pel·lícula per a tots els públics entretinguda, profunda i reflexiva. Agrada a petits i grans i permet que cada espectador en faci la seva pròpia lectura. L’inconvenient està en què la nova pel·lícula d’Ang Lee no és l’única de l’acadèmia que compleix els mínims d’una bona pel·lícula comercial, mentre que sí que és l’única entre elles que no té com a protagonista a cap personatge heroic (i sobre tot, americà) i que a més a més pot deixar a l’espectador amb cert mal estat emocional. Per aquests motius quedaria descartada.

 

Pel que fa a Lincoln, el seu potencial és evident. Una pel·lícula que se centre en les últimes vivències d’un dels presidents més venerats dels Estats Units per escenificar l’abolició de l’esclavitud compleix de llarg els requisits bàsics per participar en el concurs de l’acadèmia. Però tot i així i a diferència d’Argo, l’últim treball d’Steven Spielberg no és prou lleuger com per poder se beneït per l’estàtua daurada que converteix una pel·lícula en “la pel·lícula que tothom ha de veure”.

Aparentment, Los miserables ho té tot: l’agilitat que beneficia Argo, la seriositat que caracteritza La noche más oscura, la profunditat que tant de bé fa a La vida de Pi i la popularitat de la que parlàvem en el cas de Lincoln. Què és el que li falta, doncs? En realitat, no crec que li falti res en concret (tret, potser, d’alguna classe de cant per part dels protagonistes) si no més aviat al contrari. I és que les innovadores formes de Tomas Hooper han creat cert desconcert, i no és pas estrany, ja fins ara mai havíem descobert a cap director que explotés amb tanta profunditat les possibilitats de la càmara en mà. Com és normal, això ha creat rebuig. Però de totes maneres, si hi ha res que realment perjudiqui a Los Miserables, són les discrepàncies que la pel·lícula ha provocat en la crítica. I és que quan no hi ha unanimitat la cosa es complica.

I la resta…

Hi ha tres pel·lícules que no hem mencionat, que són Django desencadenadoEl lado bueno de las cosas i Bestias del sur salvaje. L’explicació d’aquesta omissió és senzilla:

1 .- La setena película de Quentin Tarantino te massa escenes violentes i políticament incorrectes per ser aplaudida per l’acadèmia.

2 .- La nova pel·lícula de David O. Russell no és ni lleugera ni familiar i té massa irregularitats com per ser presa seriosament.

3 .- El debut de Benh Zeitlin amb Bestias del Sur Salvaje presenta un format radicalment allunyat de la predilecció de les masses.

Pel què fa a Amour, no cal dir que la bestial profunditat i cruesa que la caracteritzen deixen totalment fora de joc l’obra mestra indiscutible del concurs.

Millor director: ANG LEE (La vida de Pi)

Imatge

Que hi hagi una pel·lícula destinada a ser la protagonista de la gala no evita que en quedin d’altres que també destaquin. En aquesta edició, pels motius exposats més amunt, tot apunta cap a què les dues sub-protagonistes de la cerimònia seran Los Miserables i La vida de Pi. I tenint en compte que aquesta “sub-categoria” de pel·lícules destaca per endur-se guardons prou importants com per què es parli d’elles – si ve no guanyen el de la millor pel·lícula – i ja que Tom Hooper no competeix com a millor director, l’única opció restant és l’Ang Lee.

Altres opcions podrien ser Michael Haneke per Amour i Steven Spielberg per Lincoln, però tots dos directors són fàcilment descartables si pensem que – pels motius ja plantejats – no sembla haver-hi massa interès en què cap d’ambdues pel·lícules destaquin per sobre de la resta. Tinguem en compte, a més a més, que el director d’E.T. ja fou premiat altres vegades.

Actor principal: HUGH JACKMAN (Los Miserables)

Imatge

Qui trobo que se’l mereix

Si hi ha dos actors d’aquesta secció que mereixin el guardó per sobre de la resta aquests són sens dubte Joaquin Phoenix Daniel Day-Lewis. I les raons que em fan pensar que ni l’un ni l’altre se l’enduran són les següents:

– Pel que fa a Joaquin Phoenix, parlem de la interpretació d’un personatge tan poc convencional com la pel·lícula que protagonitza. A més a més, la poca empatia que desperta fa difícil que tingui bona acollida.

– Daniel Day-Lewis ja va guanyar un Oscar en aquesta mateixa secció fa pocs anys, i a més a més el personatge que representa és precisament el que dóna nom a una pel·lícula que, com hem dit, no s’espera guardonar més del compte.

Qui crec que se l’endurà

D’altra banda, no s’ha de desmerèixer la interpretació que fa Hugh Jackman a (l’excel·lent) Los Miserables. A més a més, si pensem en l’èxit que ha tingut aquesta pel·lícula, més la presència que s’espera que tingui en el festival i sobre tot tenint en compte el tipus de personatge que Jackman interpreta (protagonista de fàcil identificació i a qui tothom acaba estimant) la seva victòria sembla més que possible.

Sobre la resta…

El que ens queda és fàcil de resumir: Bradley cooper, com li passa a Joaquin Phoenix, interpreta un personatge massa complexe i èticament inestable com per rebre la benedicció de l’acadèmia. D’altra banda, Danzel Washington no ofereix cap actuació que s’allunyi especialment del que ens té acostumats (que no és massa) i el seu personatge tampoc pertany a una pel·lícula que destaqui prou com per premiar-ne al protagonista.

Actriu principal: EMANUELLE RIVA (Amour)

Imatge

El motiu principal que em fa pensar que Emanuelle Riva guanyarà l’Oscar d’aquesta categoria és que la seva interpretació està massa per sobre de tota la resta com per ser ignorada. No cal dir, a més a més, que tots empatitzem amb el seu esplèndid personatge quan veiem Amour (i ben merescudament). Però si busquem més explicacions, també hi són.

1.- És cert que Jessica Chastain ha fet una bona feina, però el seu personatge és massa inexpressiu com per guanyar l’estàtua.

2.- Quvenzhané Wallis mereix tot el nostre respecte, però encara no gaudeix de prou popularitat com perquè el públic celebri la seva victòria; i tenint en compte que parlem d’una nena, és probable que l’acadèmia apliqui la teoria “ja tindrem temps per premiar-la quan creixi”.

3.- El personatge que interpreta Jennifer Lawrence ni és esplèndid ni desperta empatia. Ho tenim complicat, doncs…

4.- Naomi Watts està fantàstica a Lo imposible, però més enllà de la interpretació per part de l’actriu, el seu personatge és prou pla i superficial com per passar totalment desapercebut.

Actor secundari: CHRISTOPH WALTZ (Django Desencadenado)

Imatge

L’explicació del meu parer sobre aquesta categoria és molt senzilla: quin és el personatge dels cinc nominats que surt a tres de cada quatre convences si no el pistoler creat per Tarantino? I és que al personatge interpretat per Philip Seymour Hoffmande The Master li passa el mateix que al que interpreta el seu company seleccionat (Joaquin Phoenix), mentre que Alan Arkin ha quedat eclipsat per la figura polivalent de Ben Afflec, Robert De Niroés recordat per participar a la comèdia Los padres de ella molt més que per formar part d’aquests Oscars i Tommy Lee Jones (tot i fer una gran paper) es torna invisible quan Daniel Day-Lewis apareix a la pantalla; però, Christoph Waltzs’alça com estrella indiscutible de Django Desencadenado als ulls de tothom.

Actriu secundària: ANNE HATHAWAY (Los Miserables)

Imatge

Estic força convençut que Anne Hathawayguanyarà l’oscar d’aquesta secció pel mateix motiu que crec que Hugh Jackman obtindrà el guardó al millor actor principal. I és que cap altra nominada ve a la memòria amb tanta facilitat com aquesta, i no cal ni mencionar l’inoblidable seqüència de la pel·lícula en què l’actriu canta en solitari la cançó amb la que se sol identificar el musical. A més a més, tinguem en compte que guardonar als dos personatges principals de Los miserables dóna a la pel·lícula la importància pròpia dels títols “sup-protagonistes de l’acadèmia”.

Guió adaptat: CHRIS TERRIO (Argo)

Imatge

… tornem a la Pel·lícula Estrella. I és que Argo no seria la protagonista real de l’espectacle si només fos premiada com a millor pel·lícula, i ja que de les participants en aquesta categoria la peça de Ben Afflec és la que més s’ajusta al producte somiat pels Oscars (com hem explicat a l’apartat de la Millor Pel·lícula) no cal pensar-hi gaire més.

Guió original: QUENTIN TARANTINO (Django Desencadenado)

Imatge

 Entre d’altres…

Podem trobar material força interessant competint per l’Oscar al millor guió original, ja que tot i que el treball de Michael Haneke torna a destacar per sobre de tots, com a mínim hi ha dues feines més que val la pena tenir en compte: la de John Gatins amb El vuelo i el de Roman Coppola Wes Anderson amb Moonrise Kingdom. Però el cas és que no crec que cap dels dos s’alci amb el premi.

El guanyador

I és els dos treballs mencionats no acaben d’ajustar-se al tipus d’argument que més agrada a Hollywood (potser el que més s’hi acosta sigui El vuelo gracies al seu final moralista). En canvi, si una cosa fa que de la proposta Django Desencadenado no en resulti una pel·lícula oscaritzable no és pas el guió, sinó l’exagerada posada en escena de Quentint Tarantino. De fet, a sobre del paper hi tenim el prototip perfecte de l’heroi americà, aquell que aconsegueix que es faci justícia superant les adversitats més impensables. Així doncs, vet aquí una bona ocasió per oscaritzar a l’estimat director que tantes vegades ha marxat de la gala amb les butxaques buides.

– Sobre Mark Boalval a dir que tot i que la seva feina amb La noche más oscura no és gens criticable, el guió que resulta de tot plegat té massa irregularitats com per alçar-se amb el premi de la categoria.

Pel·lícula de parla no anglesa: AMOUR

Imatge

 Seria molt estrany que una pel·lícula no americana que participa en tantes categories no s’endugués l’únic guardó que no impedeix d’obtenir-lo a cap obra de hollywood. A més a més, cal tenir en compte l’enorme èxit que Amour ha obtingut tant en la crítica com en els festivals en què ha participat. En tot cas, l’acadèmia deu com a mínim un premi al prestigiós director i no se m’acut una ocasió millor per fer les paus amb ell.

 Millor fotografia: JANUSZ KAMINSKI (Lincoln)

Imatge

 Hi ha alguna manera millor per fer la menció obligada del director mimat de Hollywood sense restar protagonisme a les estrelles del show que concedir-li el premi de l’únic apartat tècnic perceptible per tothom? D’altra banda, salta a la vista que Lincoln és la pel·lícula de fotografia més clàssica, i malgrat que seria de justícia que aquesta vegada l’estàtua fos pel veterà Roger Deakins, la tipologia de pel·lícula de la que aquesta vegada s’ha fet càrrec (Skyfall) no és precisament de les que convida al lluïment artesà (tret de moments puntuals, com l’admirable feina fotogràfica de la seqüència final). I en tot cas, Lincoln és el treball en què la imatge destaca amb més evidencia pel què fa a la composició lluminosa, així com també és la que més fa pensar en una estètica pictòrica (allò que tant agrada als americans).

 Millor muntatge: WILLIAM GOLDENBERG (Argo)

Imatge

 Torne-m’hi: premi per a la pel·lícula estrella. I és que Argo és la peça que més destaca quan a filigranes narratives dins del llenguatge visual, és a dir, en el muntatge. Composició de plans iperfragmentada que dona la informació justa per seguir l’acció, càmara en mà nerviosa que salta d’un pla a l’altre mitjançant el ràcord de moviment… El muntatge d’Argo és, possiblement, el que es valora amb més facilitat sense que la seva evidencia molesti.

 El lado bueno de las cosas proposa un estil de muntatge semblant, però en aquest cas és tan exagerat que acaba molestant. L’objectiu de director i muntador és escenificar la inestabilitat psicològica dels protagonistes, però aquest tractament acaba resultant excessiu. En el cas d’Argo, en canvi, el muntatge està clarament al servei de la pel·lícula i acaba resultant gairebé imperceptible.

 Pel què fa a la resta de pel·lícules, en totes s’hi ha fet una bona feina, però sempre es tracta d’una planificació tan acadèmica que el muntatge gairebé es fa invisible. És innegable que aquest tractament senta molt bé a les peces nominades, però també actua com una capa invisible que tapa al muntador.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s