Snowpiercer (Rompe nieves) (Bong Joon-ho)

rompenieves-h

Mirar enrere avui en dia, més d’una dècada després d’aquella inesperada explosió de talents provinents de Korea del Sud, ens fa topar amb una selecció natural que ha actuat més ràpid del que s’eperava. Sembla que ja queda molt lluny l’aparició d’aquell colectiu de clàssics instantanis format per les peces Old Boy, Sympathy for mister Vengeance (Park Chan-wook, 2003 i 2004), Primavera, verano, invierno… y primavera o Hierro 3 (Kim Ki-duk, 2003 i 2004). Y és que tal onada cinematogràfica ens portà joies com les mencionades, però també fou la mare d’una nova generació de directors coreans encapçalada per Kem Jee-Woon, Na Hong Ji o Bong Joon-ho, directors que apuntaben més que disparaben, que pretenien però que no aconseguien. Pel que fa als iniciadors de la corrent, ràpidament desgastaren tota la seva energia creativa, caient ràpidament en terreny convencional i molt menys agosarat (tenim com a testimoni els treballs Sympathy for lady Vengeance, Soy un cyborg, El arco o Aliento).

Tanmateix, dos dels autors del període aconseguiren sobreviure al naufragi, y tots dos gràcies a fer servir la mateixa fórmula: una unió d’industries entre el sector asiàtic i l’occidental. Per corroborar-ho tenim la força recent Stoker, producció de hollywood confiada al director coreà Park Chan-wook, i especialment la pel·lícula que ens ocupa: Snowpiercer, produida i rodada a Corea del Sud i dirigida per Bong Joon-ho, però plagada d’actors internacionals (com Chris Evans, Tilda Swington, Jamie Bell o Ed Harris) i distribuida pel sector hollywoodenc. El resultat és una pel·lícula que, com la majoria de les que la precediren, fa ús de fórmules narratives pròpies del cinema nordamericà, però que compta amb un argument i determinats personatges (especialment l’interpretat per Ed Harris) molt reconeixibles en la indústria cinematogràfica oriental. I val a dir que l’acabat és força satisfactori, ja que en ell hi trobem una petita joia de la ciència-ficció moderna que es pot entendres tant com una trepidant peça d’aventures com una àcida radiografia de la societat contemporània.

snowpiercer-poster
Així doncs, aquest nou treball de Bong Joon-ho es presenta com el perfecte succedani per a tots als nostàlgics que trobin a faltar la breu època durada que Corea del Sud visqué fa pocs anys. Una petita mostra de que, malgrat tot, aquell breu enlluernament encara ens reserva alguna sorpresa.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s