Podcasts de Cinema

Fa un temps que enlloc d’escoltar música a l’iPod, escolto podcasts. I sobretot els que parlen sobre cinema i televisió.

Un podcast, és, en essència, un programa de ràdio produït únicament per ser distribuit online. Si un escolta un episodi que li agrada, es pot subscriure mitjançant iTunes o RSS. Fa un temps que moltes cadenes de ràdio com Catalunya Ràdio o RAC1 converteixen els seus programes més populars a mp3 i els distribueixen com a podcast.

Vull destacar-ne uns quants, que crec que valen molt la pena per a tots els cinèfils. La majoria són en anglès.

1. “Creative Screenwriting”

Va sorgir d’una revista dirigida a estudiants per ser guionista. A la revista sovint hi havia entrevistes amb el guionista de pel·lícules que havien tingut cert èxit; es feien en un local i hi podia anar la gent. Recentment, aquestes entrevistes s’enregistren i es distribueixen com a podcast. És realment bo, el més interessant si us dediqueu al món del cinema; o si us agrada molt una peli i voleu saber com va arribar a ser el que és.

Per exemple, podeu escoltar l’episodi de Juan José Campanella, autor de “El Secreto de Sus Ojos“: Descarregar

2. “Slashfilm” (o /Film)

El podcast de la web més popular sobre notícies de cinema: slashfilm.com. El protagonitzen un conjunt heterogeni: David Chen (asiàtic), Devindra Hardawar (indi) i Adam Quigley (americanot). Les seves opinions són molt variades, les discussions divertides, i no es pensen que en saben més que l’audiència. Debateixen com a aficionats al cinema, no com a professors o estudiosos del cinema. Per això un disfruta tant escoltant-los: no tenen aires de superioritat.

En un episodi normal, començen parlant del que han vist durant la setmana. Després comenten les notícies de la setmana; per últim critiquen l’estrena de la setmana. No patiu perquè són uns talibans dels spoilers, i avisen sempre. Mai posen notes a res.

Cada setmana tenen episodis “extra”, anomenats “After Dark”, en que parlen del que volen. A vegades contesten e-mails dels oidors, d’altres debateixen un tema en profunditat, o a vegades parlen de tonteries. Per exemple, un episodi en que David Chen parla de les seves manies alhora de seure al cine: DESCARREGA

Un dels millors episodis que tenen és la crítica de “The Dark Knight“, amb Kevin Smith com a convidat: DESCARREGA

3. “Filmspotting”

Tot el contrari que al “Slashfilm”: format per dos americans d’uns 40 anys, professors de cinema, que van pensar que un podcast seria bona idea per complementar les classes als seus alumnes de la Universitat de Chicago. Són una mica xulos, i els seus debats són avorridíssims perquè un dels dos creu que sempre té la raó, i no acaben debatint mai res. No obstant, l’organització del podcast és sublim. Fan de tot: llistes de Top-10, maratons de directors o d’una temàtica, recrear les seves escenes favorites, crítiques tant de pelis noves i antigues… I la seva pàgina web és un prodigi de meticulositat: filmspotting.net.

Són uns amants de posar notes a tot (estrelles). Per escoltar els episodis, si teniu iTunes, aneu AQUI

4. “Movies You Should See”

Britànics. De Leeds. Els interlocutors solen variar. La majoria estan relacionats amb el món del cinema de manera amateur. Cada episodi es centra en una pel·lícula diferent, indiferentment de l’època o la popularitat d’aquesta. Se’ls pot acusar de pesseteros, perquè els podcasts més antics els graben en discos i els posen a la venda, i és l’única manera d’aconseguir episodis antics.

Podeu escoltar diversos episodis AQUI.

5. “Firewall & Iceberg”

Ha començat fa poc, però els seus dos integrants són garantia de qualitat (almenys escrivint). Es tracta de Daniel Fienberg i Alan Sepinwall. Són dos escriptors i bloggers, crítics de sèries de televisió principalment. Sepinwall és conegut per ser un dels màxims valedors i fanàtics de The Wire i The Sopranos; mentre que Fienberg ho és de Deadwood. Per fer-vos-en una idea, mireu el blog d’en Fienberg i el d’en Sepinwall.

Podeu escoltar un episodi AQUI, o subscriure-us a l’iTunes AQUI.

Pol Milian


Anuncios

The Corner (2000)

The Corner, com el seu nom indica, parla d’una cantonada; un dels molts racons de Baltimore on s’hi venen drogues a l’aire lliure.

Aquest tràfic ha fet que les cases properes a la cantonada s’hagin devaluat, albergant a junkies i gent mermada per les drogues, en major o menor mesura. A grans trets, la minisèrie ens ensenya l’efecte de les drogues en el barri i la gent que hi viu. En aquest cas, David Simon i Ed Burns (creadors) es centren en una familia formada per Gary (pare), Fran (mare) i DeAndre (fill). Familia per dir alguna cosa; perquè en Gary és un drogadicte consagrat a les drogues, que recórre la ciutat en busca de metall per vendre a pes i pagar-se el vici. La Fran està en una situació molt pitjor: viu en una casa amb ple de drogadictes, i treu els diners d’ajudes gubernamentals. El fill (DeAndre) és un traficant, i no té cap relació amb el seu pare; i molt poca amb la seva mare. Viu gràcies als diners que fa venent drogues pel carrer, ja que guanya més que els seus pares junts. Una gran paradoxa: viu millor que els seus pares gràcies al tràfic d’una mercaderia que els ha destrossat la vida i els ha separat.

Ocasionalment veurem flashbacks de com era la familia abans, i com han arribat a aquesta situació. Un recurs manit, que Simon ha corregit en projectes posteriors, però que en aquest cas té el seu efecte. No està exagerat com en altres pel·lícules, en aquest cas la familia protagonista no era rica, però si que tenien una feina estable i una vida normal, sense la influència de les drogues.

The Corner compta amb un ventall de secundaris nombrós. Aporten molt a l’ambientació i serveixen per reforçar certs missatges, però la seva evolució no és tan satisfactòria com a The Wire. Evidentment, no és el mateix tenir 6 hores per aprofundir en secundaris que tenir-ne 60. Tot i així, hi ha personatges boníssims com Fat Curt (Lester Freamon a The Wire), un home noble i llest, que ha viscut la destrucció del barri i té problemes de salut causats i agreujats per la seva adicció.

Molts actors són cares conegudes de The Wire, per tant no cal destacar la seva qualitat. La familia protagonista és excepcional, destacant a Khandi Alexander que fa el paper de la seva vida. Actualment, la podeu veure a Treme.

Si en alguna cosa incideixen els creadors de la sèrie, és que la cantonada és com una presó, un ecosistema amb les seves normes, alimentat per les drogues. Des de la persona que treballa únicament per comprar drogues, fins al nen que ha descobert que requereix menys esforç vendre drogues que anar a l’escola o treballar en un McDonald’s.

Com a gènere és drama pur, aquí no hi ha intrincades trames policials ni exploracions submarines a les grans institucions nord-americanes. The Corner és molt més senzilla, sentida i directa al cor de l’espectador; d’altra banda tampoc està lliure de crítica social, present a tots els projectes de l’equip Simon-Burns

Els 6 capítols estan dirigits per Charles S. Dutton, un director-actor força famós, que s’ha criat a Baltimore. Cada episodi comença i acaba amb el director entrevistant als personatges des d’una perspectiva subjectiva, amb afany i estil documental.

El realisme de la sèrie és el que la fa gran. L’argument és una adaptació del llibre “The Corner: A Year In The Life Of An Inner-City Neighbourhood de David Simon i Ed Burns. Els dos han estat periodistes, i relaten els fets amb el màxim realisme possible. De fet, els personatges principals (Gary, DeAndre i Fran) existeixen, i apareixen al final de l’últim capítol per comentar la seva situació actual, i què els hi ha semblat el seu retrat. El llibre està escrit com una novel·la, però es basa en fets reals, entrevistes realitzades durant un any a la cantonada dels carrers Fayette i Monroe. L’ambientació és difícilment millorable, es té la sensació de viure i conèixer el barri.

Tot s’ha vist a The Wire més i millor, però The Corner n’és l’embrió: d’aquí la seva importància. I és l’únic treball d’en Simon que ha guanyat algun Emmy. Un complement ideal pels fans que vulguin conèixer els inicis de Simon, Burns, Mills i altres genis de la TV.

Es pot trobar a Amazon UK per uns 15 euros, únicament amb subtítols en anglès. A Espanya no es pot comprar.

Valoració: ****/4

Pol Milian